Un xoriguer comú trobat ferit a Miànigues

Article i fotografia de: Jordi Burch 

Dissabte 24 de març uns veïns de Miànigues troben un Xoriguer comú (Falco tinnunculus) amb l’ala trencada i s’avisa als forestals perquè el duguin al centre de recuperació de fauna més proper. L’individu era un mascle jove, nascut l’estiu de l’any passat que es trobava en bon estat de salut però que presentava una ferida a l’ala segurament fruit d’un tret d’algun caçador, ja que la ferida era la habitual d’un perdigó de caça.

Una vegada més ens trobem davant d’aquest tipus d’agressions a unes espècies cada cop més amenaçades per la reducció dels seus hàbitats i per la pressió que s’exerceix sobre els mateixos individus, encara (tot i que en menys mesura) perseguits per alguns caçadors poc conscienciats i desconeixedors de la vida i importància que tenen aquestes espècies en els nostres entorns naturals i rurals.

Recordeu que si us trobeu algun animal ferit el millor és avisar als Agents Rurals 972583395 (Banyoles) i en cap de setmana 935740036 servei 24h.

Video de fauna sobre l'estany de Banyoles realitzat pel voluntariat de Limnos

Més ànecs collverds i d’altres espècies en el XVIIIè cens d’ocells aquàtics hivernants del Pla de l’Estany de l’any 2012

Segueix la tendència positiva estable de la població d’ocells aquàtics de l’estany de Banyoles, amb uns resultats amb una gran diversitat i riquesa d’espècies comparats amb fa uns anys enrera. Només destacar que enguany no s’ha vist cap cigonya i que s’han deixat observar espècies curioses com el xibec o els xarxets.

Un any més, aquest gener s’ha realitzat el cens d’ocells aquàtics hivernants a totes les zones humides de Catalunya. Aquests censos permeten tenir una estimació aproximada del total dels ocells d’una regió o d’un país, i està coordinat per diferents entitats a nivell internacional. Bona part dels resultats i de la metodologia es pot consultar a http://censhivernal.blogspot.com/

Limnos ha estat coordinant el cens d’ocells a l’Estany de Banyoles des de 1995 i a l’Illa de Fares des del 2001 (aquest any coordinat amb naturalistes de la Garrotxa). Aquest any el cens s’ha realitzat dissabte 14 de gener a l’Estany i el mateix dia al Fluvià fet per ornitòlegs de la Garrotxa, tot i que s’han recollit totes les dades interessants entre el 10 i el 20 de gener.

Aquest any els resultats han estat molt positius doncs per exemple el nombre d’ànecs collverd i de polles d’aigua ha estat el major dels últims 10 anys de censos, sense representar cap augment exagerat. Una de les espècies censades més curioses ha estat un mascle de xibec, un ànec amb el cap vermell, que es deixa veure amb facilitat pel front d’estany, o l’ànec mandarí, tot i que aquest té un origen probablement escapat d’una granja.

La presència d’altres espècies d’ànecs com el xarxet o el morell cap-roig confirmen un augment de la diversitat d’espècies hivernants a l’Estany. El manteniment elevat de l’aigua de les llacunes de Can Morgat ha permés l’observació d’espècies com el xarxet, la xivita o el martinet blanc. Per tercer any seguit es manté el  dormidor a les ribes de l’Estany d’esplugabous, també amb un lleuger creixement, uns ocells blancs que veiem en camps de conreu. No es va poder comptar cap cigonya, i es pateix una mica per el manteniment de la parella reproductora dels aiguamolls de la Puda. Esperem que hi arribin a la primavera. Com sempre s’han vist altres espècies comuns però escasses com el blauet, cabusset, els becadells i els bernats pescaires. Cal destacar com a dada negativa com cada any la presència d’individus d’ànecs híbrids, domèstics i oques de granja, inclosa una oca egípcia i un ànec mandarí, que en no ser d’origen natural no són vàlids pel cens.

Una de les dades més debatudes de cada any és la presència de gavians que han presentat unes xifres bastant baixes. S’ha notat l’efecte de l’acció de la falconeria als abocadors de Beuda i Puigpalter i al mateix estany entre els mesos de setembre i principis de desembre. Els nombres estan per sota de les xifres mitjanes de l’espècie els últims anys.

Aquests censos estan organitzats per Limnos però no serien possibles sense la col·laboració de tots els participants, ja que és una activitat basada totalment amb el voluntariat ambiental, i amb la col3laboració dels agents rurals del Pla de l’Estany.

2003-2011 Recull de recuperacions interessants en 9 anys d’anellaments al Pla de l’Estany

Aquest és un recull de les dades mé sinteressants de recuperacions i controls d’ocells anellats a la comarca del Pla de l’Estany des de que soc anellador el 2003. Cal dir que a banyoles es va començar a anellar l’any 2000, pel que faltaria incorporar aquestes dades al total. Com podreu veure hi ha dades bastant curioses.

Comencem amb els ocells anellats a Banyoles i que s’han trobat morts o s’han tornat a agafar amb xarxes fora de la comarca del Pla de l’Estany.

Destaca els repicatalons localitzats a Finlàndia i Alemanya, la boscar-la de canyar capturada en pas a Banyoles anant a les zones de cria d’Ucraïna o un pitroig que va a hivernar a Algèria. Un dels balquers que va criar a les Llacunes de Can Morgat es va agafar en pas al Tancat de la Pipa a València, i també curiós el moviment d’un verdum anellat a la Puda i capturat a Sevilla l’hivern següent. Uns recuperació curiosa entre comarques gironines, és un lluer capturat a Girona, a Sant Gregori, 21 dies després de ser anellat a Banyoles, en una casa d’un company amb menjadores per aquest ocell.

Continuem amb els ocells anellats a Catalunya, però fora del Pla de l’Estany i recuperats a Banyoles.

Un lluer que fa el viatge al revés, primer l’anellen a Sant Gregori i l’any següent s’agafa a banyoles, sempre a l’hivern.

Finalment un resum dels ocells anellats a l’estranger, fora de Catalunya, i recapturats a Banyoles.

Un lluer de suïssa, un repicatalons de Suècia, una oreneta d’itàlia i una boscar-la de canyar de Sevilla són les dades d’ocells anellats fora de Catalunya i capturats a Banyoles o a la comarca, com a l’Illa de Fares.

Curiosament a La Puebla del Río, de Sevilla, hem compartit dos ocells, un verdum i una boscar-la de canyar.

Segona jornada d'anellament a La Puda del projecte Sylvia

El dissabte 7 de gener hem realitzat el primer anellament del 2012, corresponent a la segona jornada del periode d'hivern del projecte Sylvia de l'ICO.

A la sessió es van capturar els següents ocells:

Piroig                        10 (6 ja tenien anella)
Mallerenga cuallarga   6
Pinsà comú                 6
Tallarol de casquet      4
Bruel                           3
mallerenga carbonera  5
mallerenga blava         3
Tord                           2
Pinsà borroner            1
Rossinyol bord           1  Un exemplar anellat de 6,5 anys d'edat.
Pardal de bardissa      1

Us poso algunes fotografies fetes per Miquel Campos

Mallerenga blava (Foto: M. campos)

Pinsà borroner (Foto.M. campos)

Bruel (Foto M. campos)

Les llúdrigues del Fluvià

Les llúdrigues s’han fet més que habituals al riu Fluvià, on des de la seva reintroducció a principis dels anys 90 s’han establert amb èxit. Aquells primers exemplars alliberats van reproducir-se i els seus descendents ara es troben ben adaptats a les característiques del riu Fluvià i els seus afluents. Hi ha diverses zones on s’han vist en nombroses ocasions, a la desembocadura del riu Ser al Fluvià a la resclosa de Serinyà, a sota la resclosa de Martís, a Vilert, a Bàscara. No podem negar que fa goig veure aquesta espècie als nostres rius, senyal de bona qualitat ambiental, i de tranquil·litat per a reproduir-se.

Us deixem amb un recull de les nombroses observacions:

• 13/02/10. En Joan Abuli Espigul d’Argelaguer després de sentir la notícia de la llúdriga gravada al riu Ser el novembre del 2011 ens va fer arribar dues fotografies d’aquesta llúdriga vista el 13 de febrer de 2010 a la desembocadura del riu Ser.

• 04/11/10 1 ex. Al Serinyadell cap a les 7 de la tarda, va veure una llúdriga al Serinyadell, en la zona de la placeta de Can Beia, darrere l'església de Serinyà. Assegura que ho era: color marró, cua gruixudota... Estava menjant, suposem que crancs americans. Josep Roura (Agutzil Serinyà)

• 2011. Exemplars vistos al riu al costat d'aquest poble més avall de Bàscara. Arenys d'Empordà Garrigàs Francisco Martin.

• 15/09/11. 1 ex. A can Teixidor del terme, al costat del rec a Banyoles. Data aproximada. Rec Hort- teixidor Banyoles Gent de Can Brugada - Creu teixidor del terme.

• 22/09/11. 1 ex. Data aproximada. Al riu Fluvià entre càmping i resclosa de Martís a Esponellà. Lídia Salvanera.

• 22/10/11. 1 ex. Jove netejant-se i buscant menjar durant una estona al costat mateix del pont sobre el riu Ser a la Resclosa de Serinyà. Pont riu Ser, Resclosa de Serinyà. Carles Feo.

• 22/10/11. 1 ex. A Vilert, Esponellà. Josep Maria Mompart

• 22/10/11. 1 ex. Adult pescant peixos per sobre la resclosa de Martís. Resclosa de Martís, Esponellà. Josep Maria Mompart

• 06/11/11. Gravació de dues llúdrigues al Serinyadell, al mig de Serinyà. Serinyà Serinyà Xavier Almansa

• 12/11/11. 2 llúdrigues sota El Portell. Hi ha fotografies. Resclosa del mig de Martís Esponellà. Josep Maria Mompart.

• 10/12/11. 2 exs. Al pont del Ser. Pont riu Ser, Resclosa de Serinyà. Salvador Salrà.

Foto de Joan Abulí.

Fotografies de J. M. Mompart

Esparver d'espatlles negres al Pla de Martís

Aquest dilluns de Sant Martirià he aprofitat per anar al Pla de Martís a veure l'esparver d'espatlles negres que havien vist el dia abans i dissabte en Sergi castillo i companyia, i els agents rurals.

He tingut sort i a la mateixa zona prop la carretera entre Martís i Serinyà, l'he vist sobre un pal de llum prop una granja.

he pogut fer unes poques fotografies de mala qualitat d'un animal molt escàs a les nostres contrades i amb molt poques parelles reproductores a Catalunya, només a l'empordà i a la Plana de Lleida.

Noticiari ornitològic del primer semestre de 2001

NOTICIARI FAUNÍSTIC DEL PRIMER SEMESTRE DE 2011

Podeu obtenir-lo en format paper amb la revista de LIMNOS, La Llúdriga núm. 84. Octubre 2011.

Observacions destacades registrades entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2011.

Com cada any les observacions del mes de gener solen incloure els resultats del cens d’ocells hivernants que, el de 2011, es pot consultar en l’anterior número de la revista. Fora de cens el més destacat ha estat l’observació habitual d’arpella pàl·lida (Circus cyaneus) i botxí (Lanius meridionalis) al Pla de Martís durant tot el mes.

El febrer comença amb una observació destacada de Picot negre (Dryocopus martins) el 5/II al cim de Golany (CFQ), i una sorprenent boscarla de canyar (A. scirpaceus) hivernant el 6/II al nord de l’Estany (DCF). Es forma una nova parella de cigonyes (Ciconia ciconia) que el 16/II ja ocupen el niu de La Puda (CFQ), estan anellades la A0S6 mascle i la femella jove 90M3. El 19/II una agró blanc (Egretta alba) es veu a la llacuna de l’Aulina a Can Morgat, Porqueres (XVP).

Pel març arriben els primers xarrasclets (Anas querquedula), 1 a la llacuna de l’Artiga el 9/III (XHX) i passen 120 grues (Grus grus) pel Pla de Martís (SCI). Una fantàstica dada és la observació d’un niu de duc (Bubo bubo) amb un poll gran el 13/III al riu Fluvià a Esponellà (CFQ, JMM). Una esmerla (Falco columbarius) es veu a la llacuna de l’Aulina el 14/III (SCI) i passen 18 àguiles marcenques (Circaetus gallicus) (SCI) i un milà reial (Milvus milvus) (JVX) pel Pla de Martís el 19/III. 2 picots negres al cim de Golany el 30/III (JBX).

A l’abril  hi ha moltes observacions de rapinyaires i ocells aquàtics en pas migratori igual que al mes de març que no es poden resumir. Dues noves espècies van ser vistes a la comarca per primer cop al mateix lloc. Una són els 2 territ menut (Calidirs minuta) vist el 1/IV i un tètol cuabarrat (Limosa lapponica) vist el 6/IV a les llacunes del Pla de Martís el 1/IV (SCI). Un martinet ros (Ardeolla ralloides) es veu a la llacuna de l’Aulina 19/IV (XVP), i un jove de martinet de nit (N. nyctocorax) a Serinyà el 22/IV (XHX). Una observació d’una espècie molt escassa ha estat un còlit ros (Oenanthe hispanica) vist el 29/IV (FTX) al Pla de Martís i també un rascletó (Porzana parva) a la llacuna de Margarit el 17/IV (CFQ).

Pel maig es veuen 3 voltors (Gyps fulvus) el 4/V a Sant Miquel de Campmajor (JBX, XHX), 1 trobat (Anthus campestris) el 6/V a Esponellà (XHX), i 1 hortolà (Emberiza hortulana) a Serinyà el 6/V (XHX) una espècie de la qual no es tenien observacions recents a la comarca. 3 fumarells negres (Chlidonias niger) passen el 12/V per l’Estany de Banyoles (CFQ) i es troba un mussol banyut (Asio otus) atropellat a Banyoles el 13/V (CFQ). 2 joves i 3 adults de martinet de nit es veuen a la llacuna de Casa Nostra el 31/V on han criat (JBV), i també 4 martinets menuts (Ixobrychus minutus).

Al juny es confirma que la parella de cigonyes que crien a la Puda no aconsegueixen tirar endavant la reproducció. 1 martinet ros el 4/VI a la llacuna de Casa Nostra (CFQ). Una àguila calçada a Serinyà (Hieraaetus pennatus) el 18/VI (XHX) i dues el 20/VI (SCI), també 7 àguiles marcenques, 4 joves, el 30/VI (JBX) i 4 falcons de la reina (Falco eleonorae) a Serinyà el 20/6 (SCI) i finalment un aufrany (Neophron percnopterus) entre la platja d'Espolla i la C-66 el 26/VI (JBX, XHX) completen el recital de rapinyaires.

Aquest ha estat un resumd e les observacions completes de la comarca que es poden consultar a www.ornitho.cat.

Observadors: CFQ: Carles Feo; DCF: David Caballé; JBX: Joan Bohigas; JBV: Jordi Burch; JMM: Josep Maria Mompart; JRG: Josep Maria Rodríguez; JVX: Jordi Vives; SCI: Sergi Castillo; PFL: Ponç Feliu; XHX: Xavier Higueruelo; XVP: Xavi Vila.

Llúdriga al Fluvià i esparver d'espatlles negres al Pla de Martís

L'octubre és un més on les observacions de natura són menys agraïdes que altres èpoques de l'any. Es gaudeix més del paisatge, els colors, els bolets, les pluges, etc..

Aquest matí passejant pel Pla de Martís, he gaudit del passeig i del cant d'aloses, cogullades, el vol dels aligots i els xoriguers, i esquivant algun caçador i els avions teledirigits de la zona nord.... Tornant he pogut veure un milà reial, un ocell escàs, però present en èpoques de pas per la zona del Pla de Martís i Vall del Fluvià.

com que anava amb temps he creuat el Pla de Martís fins a baixar al riu Fluvià a l'lla de Fares, concretament a la resclosa de Serinyà. he reculat un moment fins al pont sobre el riu Ser, i allà sobre un piló de plantes prop del pont hi havia una fantàstica llúdriga netejant-se el pèl. ha fet dues capbussades, i ha creuat per sota el pont nedant fins l'altra riba. Durant 5 minuts més s'ha estat passejant per la riba, buscant crancs en el fang, entrant i sortint del'aigua prop unes bardisses i al final ha desaparegut. Crec que no m'ha vist tot i que estava  pocs metres. és la meva quarta observació al Fluvià, i no deixa d'emocionar tenir aquests enconntres amb la natura...

Un company en Josep maria Mompart n'ha vist una el mateix dia prop la resclosa de Martís, on també fa un temps la va veure la Lídia Salvanera. Això ens indica que la llúdriga és un habitant habitual del Fluvià, cada cop més acostumada a la presència de l'home i al riu...

El mateix dia, en Sergi Castillo ha vist un esparver d'espatlles negres al Pla de Martís, una espècies molt rara, en perill d'extinció, amb molt poques parelles reproductores a Catalunya. Una sorpesa més del Pla de Martís, que juntament amb l'Estany i el riu Fluvià fan del Pla de l'Estany un indret d'alt valor ecològic!!

Resultats any 2011 del projecte Sylvia d'anellament d'ocells a La Puda - Banyoles

RESUM DE L’ANELLAMENT D’OCELLS AL PROJECTE SYLVIA ANY 2011

Entre l’1 de maig de 2011 i el 8 d’agost s’han realitzat 10 sessions d’anellament d’ocells als aiguamolls de la Puda –Estació Sylvia S014.

Aquest és el resultat de primeres captures, és a dir, no són les captures totals, sinó que s’han tret de la llista els ocells que han caigut més d’un cop dins aquesta mateixa temporada d’anellament. Un ocell que cau dues vegades només és comptat un cop, el primer.

Total de primeres captures del 2011 en les 10 sessions

CATALA	NOM	7/5	14/5	23/5	4/6	11/6	3/7	7/7	16/7	23/7	6/8	Total
Cucut	Cuculus canorus		1									1
Blauet	Alcedo atthis			1								1
Picot garser gros	Dendrocopos major						2					2
Cargolet	Troglodytes troglodytes							1				1
Pit-roig	Erithacus rubecula	5	1		7	4	7	6	4	2	4	40
Rossinyol	Luscinia megarhynchos	2	2		1		1	1				7
Merla	Turdus merula	8	4	3	2	1	1	4	2	3		28
Tord comú	Turdus philomelos										1	1
Rossinyol bord	Cettia cetti	5			1				1	2	2	11
Boscarla de canyar	Acrocephalus scirpaceus										1	1
Tallarol capnegre	Sylvia melanocephala							1				1
Tallarol de casquet	Sylvia atricapilla	4	1	2	1	2	5	6	4	6	3	34
Bruel	Regulus ignicapilla								1			1
Mallerenga blava	Parus caeruleus		1	2		5		2		1		11
Mallerenga carbonera	Parus major	3	2	2	1		4	1	2	1	2	18
Raspinell comú	Certhia brachydactyla	1	1			2			1			5
Verdum	Carduelis chloris				1							1
TOTAL		28	13	10	14	14	20	22	15	15	13	164

Com és habitual les espècies més abundants han estat el pit-roig, el tallarol de casquet, la merla, les dues mallerengues blava i carbonera i el rossinyol bord. Continuant amb la tendència preocupant d’últims anys s’han reduït molt les captures de boscarla de canyar que ha deixat de criar a la zona, i d’espècies d’espais oberts com el verdum, i fins i tot altres presents a la zona no s’han capturat com la bosqueta, el pardal comú o el gafarró. Com a espècies curioses per la seva escassetat destaquen el blauet i el picot garser gros, i la gran sorpresa ha estat el primer anellament d’un cucut en aquesta estació en els 12 anys d’existència.

Total de primeres captures comparatiu entre 2000 i 2011

CATALA	NOM	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	Total
Cucut	Cuculus canorus												1	1
Xot	Otus scops								1	1				2
Gamarús	Strix aluco										1			1
Blauet	Alcedo atthis	1										1	1	3
Picot verd	Picus viridis				1	1	2				1			5
Picot garser gros	Dendrocopos major				1			1	2		1		2	7
Picot garser petit	Dendrocopos minor											1		1
Cogullada vulgar	Galerida cristata			1										1
Oreneta vulgar	Hirundo rustica	6	12			1						2		21
Oreneta cuablanca	Delichon urbicum	1												1
Cargolet	Troglodytes troglodytes	21	14	6	3	5	2	7	4	4	7	3	1	77
Pit-roig	Erithacus rubecula	47	44	25	36	25	22	14	29	26	33	31	40	372
Rossinyol	Luscinia megarhynchos	31	34	22	17	12	21	20	17	12	7	19	7	219
Cotxa cua-roja	Phoenicurus phoenicurus		1											1
Bitxac comú	Saxicola torquatus	8		3										11
Merla	Turdus merula	40	21	39	30	32	32	26	50	27	26	32	28	383
Tord comú	Turdus philomelos	3	1		4	1	9	3	11	3	2	1	1	39
Rossinyol bord	Cettia cetti	21	33	18	20	14	13	23	21	14	20	21	11	229
Trist	Cisticola juncidis	1	2											3
Boscarla dels joncs	Acrocephalus schoenobaenus	1												1
Boscarla de canyar	Acrocephalus scirpaceus	111	33	17	16	22	9	8	3	1	2	2	1	225
Bosqueta vulgar	Hippolais polyglotta	28	19	9	3	1			3		2			65
Tallarol de garriga	Sylvia cantillans	5	5		3									13
Tallarol capnegre	Sylvia melanocephala	4	5		3				1		1	3	1	18
Tallarol gros	Sylvia borin	4	7	5	5	6				1				28
Tallarol de casquet	Sylvia atricapilla	153	136	56	103	41	21	22	17	8	10	30	34	631
Mosquiter pàl·lid	Phylloscopus bonelli		1											1
Mosquiter comú	Phylloscopus collybita	6	3	4		1				1				15
Mosquiter de passa	Phylloscopus trochilus		2	2		1								5
Bruel	Regulus ignicapilla	2	3				4		1	1	2		1	14
Papamosques gris	Muscicapa striata					2								2
Mastegatatxes	Ficedula hypoleuca			2		6	1		1			1		11
Mallerenga cuallarga	Aegithalos caudatus	13	9	4	4	4	3	4	3	1	10	2		57
Mallerenga d'aigua	Parus palustris							2						2
Mallerenga blava	Parus caeruleus	31	19	5	12	2	2	3	7	6	3	5	11	106
Mallerenga carbonera	Parus major	27	27	11	15	5	8	7	18	13	19	17	18	185
Raspinell comú	Certhia brachydactyla	3	6	1	2	7	2	5	9	2	6	7	5	55
Oriol	Oriolus oriolus	1			1	2	1							5
Gaig	Garrulus glandarius		2	1		1	1	1	2	1		2		11
Garsa	Pica pica	1												1
Estornell vulgar	Sturnus vulgaris				1	1								2
Pardal comú	Passer domesticus	39	18	2	3	5	1	3		1				72
Pardal xarrec	Passer montanus	4		1		1		2						8
Gafarró	Serinus serinus	13	4	6		1								24
Verdum	Carduelis chloris	19	8	19	5	5	9	2	2				1	70
Cadernera	Carduelis carduelis	15	6	9	3	3								36
Passerell comú	Carduelis cannabina	8	3	1										12
Gratapalles	Emberiza cirlus	1	1											2
Desconegut	Desconeguda										1			1
TOTAL		669	479	269	291	208	163	153	202	123	154	180	164	3055

A nivell comparatiu amb altres anys, podem considerar el 2011 com un any normal, pitjor que l’any 2010, però millor que el 2005, 2006, 2008 i semblant al 2009. Està lluny dels primers anys de seguiment quan s’agafaven molts més ocells. Els canvis en la vegetació de l’espai, que ha evolucionat d’un prat obert amb jonqueres, petits arbustos i freixes i altres arbres amb creixement, a un bosc de freixes i gatells alts com és ara, poden explicar part dels canvis. També la disminució de l’aigua que passa per dins la zona ha fet disminuir les espècies d’ambients humits i la presència d’espècies de vegetació exòtica ha ajudat a la densificació de la vegetació de l’espai.

 Resultats del Pit Roig

  

Un exemple de l’anàlisi dels resultats del seguiment d’ocells amb anellament es poder veure com evolucionen al llarg de temps les poblacions. Per exemple el Pit Roig al llarg dels anys manté una població d’adults (més d’1 any) d’entre 2 i 10, un nombre d’individus nascuts l’any anterior (menys d’1 any d’edat) d’entre 2 i 12, i finalment els joves nascuts cada any que presenten molta més variabilitat entre 10 i 35 naixements depenent de cada any. Destaquen els anys amb pocs adults i de primer any, el 2006 i 2007, que caldria veure si correspon a hiverns anteriors molt freds, i veure que hi ha anys amb molt baixa natalitat com el 2002, 2004 i 2006.

Resultats de la boscarla de canyar

 

La boscarla de canyar no cria a la Puda des de l’any 2005, segons les dades d’anellament. Els adults capturats a la zona són escassos durant els últims anys. És una espècie pròpia d’aiguamolls. La superfície de canyissar s’ha reduït a la zona pels canvis en la dinàmica de l’aigua.

Resultats del tallarol de casquet

El tallarol de casquet ha sofert uns últims anys molt dolent amb molts pocs joves nascuts, especialment els anys 2008 i 2009. El 2011 ha estat el millor any des del 2004 pel que fa a joves. La població d’adults també ha estat escassa, sembla haver-hi molta mortalitat hivernal.

Cucut anellat a La Puda.